Entrevista Albert Jorquera

Albert Jorquera: ‘’ El porter ha de viure amb l’error i ha de ser molt fort mentalment’’

Albert Jorquera i Fortià. Nascut a Girona el 3 de març del 1979. Va defensar la porteria del Futbol Club Barcelona( 2003-2009) i la del Girona  Futbol Club (2009-2010). Està present en la història del Futbol Club Barcelona amb el famós triplet. Amb 31 anys va decidir penjar els guants per dedicar-se a la vida d’empresari. Albert Jorquera pràctica actualment el Carpe Diem, aprofita el dia a dia i viu intesament cada moment.

Per què porter?

Jo no decideixo ser porter. A l’escola amb els amics jo sempre era el porter perquè ho feia bé i sempre em feien anar a la porteria ja que sabien que ho feia bé.  Vaig anar jugant de porter al pati de l’escola i després quan em vaig apuntar per fer futbol  també ho vaig seguir sent.

Com va viure Albert Jorquera haver d’estar a l’ombra d’un porter de talla actualment mundial com és Victor Valdés?

Quan ets professional tot això ho veus d’una manera diferent. A tots ens agrada jugar però l’entrenador és el que decideix i ho has d’assumir amb professionalitat.

Et sents orgullós d’haver defensat la samarreta blau i grana?

Si, oi tant. Tot i que m’hagués agradat jugar més, estic molt orgullós d’haver defensat al Futbol Club Barcelona.

Com és el vestuari del Futbol Club Barcelona?

S’ha de saber que els jugadors són de llocs diferents i de diferents procedències, però no deixa de ser un vestuari com qualsevol altre, on conviuen una sèrie de persones amb tot el que comporta. Hi ha bon rotllo i bromes, però també hi ha moments de tensió. En fi, un vestuari com qualsevol altre.

Tu has estat present en la temporada màgica del Futbol Club Barcelona amb el famós triplet. Què es sent?

Jo estic molt orgullós de la meva trajectòria. No tiraria enrere cap pas dels que vaig donar. Estic molt orgullós.

Què és per tu ‘Més que un club’?

És un sentiment. Quan nosaltres diem això del Barça és perquè aquest club és més que un equip de futbol, és un sentiment. Un símbol de catalanitat. Quan nosaltres parlem de ‘Més que un club’ estem englobant aspectes també polítics.

T’hagués agradat estar més temps a les ordes de Josep Guardiola?

Si. En general m’hagués agradat jugar més temps al Barça ja que és un club de referència. A la última temporada en la meva situació era obligat sortir d’allà.

‘’Vaig poder abandonar el Barça per fitxar per el Sporting de Gijón però Guardiola em va dir que no em deixava marxar’’

Sent un porter de garanties per què vas esperar tant a donar el salt a un equip on poguessis ser el número u a la porteria?

Doncs perquè cada any vas valorant. Veus si és millor o pitjor el fet de marxar. Potser els primers anys anteposes temes econòmics davant d’altres possibilitats. Quan vaig marxar va ser perquè jo vaig veure que era el moment. Potser ho hagués pogut fer abans, però ja he dit que de les meves decisions no estic gens penedit.

Jugant amb el Futbol Club Barcelona et va arribar alguna oferta temptativa per abandonar el club?

Si, de fet jo mateix ja vaig plantejar al club la possibilitat de marxar. En aquell moment ho van rebutjar ja que el club pensava que la posició de segon porter era molt important i que amb mi aquesta posició ja estava coberta.  Quant va arribar en Pinto i amb ell alternàvem la suplència també li vaig plantejar a Guardiola el fet de marxar  i em va dir que no. Podria haver fitxat pel Sporting de Gijón dirigit per Manuel Preciado. El fet de marxar era una idea que ja portava temps rodant pel meu cap

Què destaques de les teves experiències viscudes en dos equips més modestos com són el Girona o el Mataró?

Van ser experiències molt positives i enriquidores. En el Mataró va ser una etapa daurada on jo encara era molt jove i ens vam donar a conèixer. Vam formar un grup molt maco i va ser el meu rellançament en el futbol català, i partint d’allà el Barça em va repescar i vaig poder debutar amb el primer equip.  Amb el Girona ja és experiència professional, tornar a veure a l’Albert Jorquera jugant de forma continua i estic molt content d’haver estat el porter de la meva ciutat.

‘’Una de les clau del bon rotllo dintre del vestuari del Barça era la bona relació entre els porters’’

Una expressió popular diu que a la vida hi ha tres oficis difícils: arquitectura, medicina i ser porter del Barça. Què en penses tu?

Se porter del Barça és molt difícil. No conec les carreres de medicina i arquitectura però ser porter del Futbol Club Barcelona és molt complicat. Ser porter és una posició desagraïda, i el porter del Barça té sempre molts ulls a sobre. És difícil viure amb aquesta pressió.

Com era la relació amb José Manuel Pinto i Victor Valdés?

Era una competència sana. Sempre s’ha dit que la relació entre els porters és molt difícil. Doncs bé, una de les claus pel bon rotllo dintre dels vestuaris del Futbol Club Barcelona va ser la bona relació que teníem entre nosaltres tres. En Pinto és una excel·lent persona  i sap conviure com a segon porter.  És una cosa molt bona per la salut del vestuari.

Què té d’especial la Masia?

El que té d’especial la Masia és que des de ben petit estàs treballant per formar-te. Et fa conviure i et fa créixer abans de lo normal.

Què diferència a la Masia de Lezama o la cantera del Reial Madrid?

La diferència principal és la filosofia del Barça i la seva cantera. És una filosofia molt diferent a la que practica el Madrid o el Bilbao. El estil i la filosofia del Barça són molt peculiars.

La teva retirada dels terrenys de joc es va produir molt aviat. Quin és el motiu?

Es veritat em vaig retirar sent encara jove. Vaig estar llegint un article que el porter del Manchester United, Van der Saar, complirà 41 anys. Són deu anys més dels que jo podria haver jugat. Vaig decidir penjar els guants per dedicar-me a la meva vida personal. Físicament em trobava molt bé, estava en bona forma. Però personalment tenia ganes de canviar de vida i de fer altres coses.

Què ha de tenir un porter que el faci ser únic?

S’ha de tenir fortalesa mental. Si que és veritat que un serà millor amb els peus, l’altre serà més bo amb pilotes per alt o també un serà el millor amb pilotes sota pals. El porter ha de viure amb l’error i ha de ser molt fort mentalment.

Com és la teva vida actual treballant en la joieria familiar?

Estic posat en varis temes. També estic a la joieria però tinc altres projectes. Actualment tinc una vida d’empresari. M’aixeco molt aviat cada matí per anar a treballar, però surto guanyant ja que cada cap de setmana puc gaudir del temps lliure perquè degut al futbol no sabia encara el que era.

Et planteges d’alguna manera o altre tornar al món del futbol?

M’agradaria entrenar a porters però encara no m’ho he plantejat. Aquest futur projecte hauria d’estar lligat a Girona ja que la meva vida està aquí.

Després del futbol, la joieria…I la política. Com és?

No es pot dir ben bé política. Jo vaig a les eleccions amb Convergència i Unió però es un tema municipal.  Jo sóc un enamorat de Girona i vull col·laborar i ajudar en el que pugui. No em plantejo entrar a la política.

‘’El més important per mi avui en dia és gaudir de la vida i aprofitar els temps lliures’’

Com et definiries?

Jo sóc una persona tranquil·la. Diuen que no em poso nerviós per res. També sóc una persona divertida.

Què és més important per tu avui en dia?

El més important avui en dia per mi són els meus negocis i gaudir de la vida. Fer el que vulguis quan vulguis. Gaudeixo del meu temps lliure.

Quin és el somni actual d’Albert Jorquera?

No tinc grans somnis. Si m’ho haguessis preguntat l’any passat potser t’hauria dit que voldria jugar a primera divisió amb el Girona. Avui en dia intento viure al màxim. Si que és veritat que estic en un projecte de restauració i m’agradaria enllestir-lo quan abans millor, però això no és un somni.

Què no ha canviat en tu durant els anys?

Jo crec que el que no ha canviat és la meva manera de ser. Jo sempre he estat molt natural i sempre seré així.

 Com t’agradaria que et recordessin?

M’agradaria que em recordessin com una persona propera i sincera. Com ja he dit abans crec que em recordaran per ser molt natural.

Anteriorment com combinaves la vida futbolística amb la família?

És molt difícil. Quan jugues amb un equip com el Barça passes molt de temps fora de casa, els pares quasi no els veus. Has de forçar temps per tornar a casa, en fi és molt sacrificat. Però si et vols dedicar al futbol ho has d’assumir.

De quin equip era Albert Jorquera quan era petit?

Del Barça (riures)...Del Barça.

PREGUNTES RÀPIDES

Albert Jorquera és... Ben parit

Albert Jorquera no és... Pacient

Un amic? Gerard Piqué

Un  ídol? Urruti

Un estadi? El Camp Nou

Un moment? La salvació amb el Girona

Un partit? El meu debut amb el Futbol Club Barcelona

Una parada especial? Vaig fer una gran parada el dia del meu debut amb el Barça contra el Athletic de Bilbao.

Una situació difícil? L’any passat amb el Girona quan ens vam salvar pels pèls i vam estar tot l’any sense cobrar.

Barça o Girona? Els dos

Zubizarreta o Ramallets? Zubizarreta

Víctor Valdés o Casillas? Víctor Valdés

Frank Rijkaard…  Un crack

Joan Laporta… Un altre Crack

Bernat Díez 18/4/2011

Girona