EPÍSTOLA

Estimada rectora,

El poble català avui ha hagut de callar. Els heu fet callar de mala manera pel simple fet de perseguir uns ideals. Un somni que avui ha patit un fort tomb, Catalunya no ho mareix. Hem hagut de lluitar molt, sempre nedant a contracorrent per seguir somiant. I vosté ens vol fer callar? No ens ho mareixem. Tenim una cultura, tenim unes tradicions, tenim un himne, tenim una llengua pròpia i volem seguir caminant. Els segadors alçarien la falç i ens ajudarien a seguir, els versos de Bonaventura Carles Aribau ens animan a no caure i el suport incondicional de Lluís Companys ens guia des del cel. Són molts els que han donat la vida per Catalunyai sincerament amb la suspensió de l'acte convocat avui a l'Autònoma de Bellaterra amb la presència de Joan Laporta representant Solidaritat Catalana ens esteu tancant portes, i sens voler ens acostem mica en mica a l'època del franquisme que limitava el dret a la llibertat d' expressió. No estem en una democràcia? No tenim dret a un vot lliure sense que ningú ens questioni? 
Si ha llegit atentament veurà com en cap moment he mencionat la paraula independència. Sincerament crec que no és necessari ja que actualment ningú hauria de negar que Catalunya no es pot valdre per si mateixa. Però el poble espanyol ens diu heretges i no vol que parlem la llengua catalana, un idioma aspre segons ell. El català és dolç, una llengua pura i romàntica que mulla de bellesa els millors poemes. Un català llemosí que ha tenyit de rosa i passió el món de les lletres catalanes.
Per tots aquests motius trobo intolerable l'actuació d'avui. Espero que em comprengui i entengui que ha ferit els meus sentiments i els de molta gent. Però parlo clar i amb català quan li dic que si no ens va fer caure l'assetjament dels nacionals a la Guerra Civil, si hem suportat els insults vers a nosaltres, si hem plorat i hem patit per mantindre viva la flama d'un poble sencer, no ens farà caure la suspensió d'un acte.

10 DE NOVEMBRE 2010