2008-2011: L'essència de Josep Guardiola


Com la fragància d'una bona colònia, com la sensualitat d'una poesia, així, d'aquesta manera ha impregnat l'essència de Josep Guardiola en el Futbol Club Barcelona. ''La paraula Viva'', com deia Maragall, surt de la seva boca quan parla, o potser recita? Les seves paraules no són nocives, sempre des del respecte i amb elegància, molta elegància. El saber fer, i el saber com fer-ho han anat marcant el seu camí a la glòria. Petits passos que han sigut culminats amb un Barça gegant, un conjunt imparable, en part, per ell, perqué el Barça actualment és Guardiola. En Pep és un mirall on tothom es vol mirar. L'home que va portar els 'Coldplay' als vestuaris, l'home que va firmar una temporada màgica amb sis copes, un home que mai cau en provocacions. Un geni de Santpedor que sap com guanyar i com motivar. Josep Guardiola va entrar al club blaugrana prometent treball, i molts li van donar l'espatlla. Qui s'atreveix avui en dia a possar en dubte la figura de Guardiola?

La presentació del nou míster, Josep Guardiola,en el Camp Nou va ser clara i concisa: Ronaldinho i Deco fora. Tot i començar amb una derrota a Los Pajaritos contra el Numancia de Soria, tot el demés vàren ser punts, tots els equips sortien dels encontres contra Guardiola amb un sac de gols. El plat fort d'aquella temporada va arribar el 2 de maig al Santiago Bernabeu. Els blaugranes van assaltar 'La Casa Blanca' amb un contundent 2-6. El Futbol Club Barcelona havia marcat un punt i final al domini de la 'Galàxia Blanca'. El regnat culé havia començat.
La lliga ja estava a la butxaca, el següent pas era la Copa de Campions i la Copa del Rei. El primer títol va caure a Mestalla contra l'Athletic de Bilbao. Els lleons de Caparrós van rugir amb força però finalment el ''Guardiola Team'' va alçar la Copa de Sa Majestat. El segon títol va ser la consolidació de la Lliga. El pas més difícil va ser la conquesta de 'l'orelluda'. El Chelsea de Lampard, Drogba i companyia volia fer baixar dels núvols als homes d'en Pep. L'herència de Jose Mourinho havia deixat petjades significatives a la Colònia Britànica capitanejada en aquells moments per Ancelotti. L'objectiu del Chelsea en aquelles semifinals d'Europa era clar: Esperar al Barça a la reraguarda, pilotes als aires i poc futbol, molt poc futbol. L'anada al Camp Nou va acabar amb empat a zero, la batalla dura tindria lloc al Pont d'Stamford. El gol de Michael Essien feia que es compliquessin molt les coses, però quasi al final del partit es va produir el miracle: El gol d'Andrés Iniesta. El futbol havia fet justícia. L'empat a gols va significar un lloc pel Barça a la final de Roma. La final contra el Manchester United va ser un pur tràmit ja que els gols de Samuel Eto'o i Leo Messi van fer coronar-se al Barça com a rei de l'Olimp. El F.C.Barcelona ja tenia la seva tercera Copa d'Europa a les seves vitrines. El conjunt català havia signat una temporada màgica amb el 'Triplet'.

L'estiu del 2009 va suposar la primera i única errada de l'era Guardiola. Un suec amb molta mala llet va aterrissar al Prat. El seu nom era Zlatan Ibrahimovic i va vindre com a recanvi de Samuel Eto'o. El propòsit va ser canviar la fúria i l'entrega africana per la passivitat sueca, una decissió tràgica. La temporada 2009/2010 va començar amb tres títols més: La SuperCopa d'Espanya contra el Sevilla, la SuperCopa d'Europa contra el Shaktar i el Mundialet de Clubs contra Independientes de la Plata. Guardiola havia complert el seu objectiu: Fer un Barça gran, grandiós. Els sis títols eran el 'Repóker' d'una temporada esplèndida, els sis títols eran la consolidació d'un estil de joc. Un estil únic que consistia en tractar bé a la pilota i fer un bon futbol. La lliga arrencava amb un Barça gegant, el conjunt de Guardiola guanyava els partits d'una manera fàcil però d'una manera menys brillant i més efectiva. El nou davanter, Ibrahimovic, no s'adaptava a l'estil marcat per Xavi i companyia. El mes de gener va portar una molt bona notícia: El món del futbol condecorava a Messi com el millor jugador del planeta amb la Pilota d'Or. L'astre argentí format a la Masia era el nou emperador. La lliga es va guanyar al Sánchez Pijuán, però es va perdre la Copa de Campions i la Copa del Rei. L'Inter de Milà amb futbol poc vistós va deixar al Barça de Guardiola sense la seva segona final a Europa. El conjunt culé continuava manant en els terrenys de joc, l'essència del 'Tiki-Taka' era la mateixa però hi havia una poma podrida al vestuari, el gegant Zlatan va portar greus incidents a la ciutat esportiva, el suec es va atrevir a possar en dubte al 'filòsof'. L'home més car del club va sortir per la porta secundària. Durant aquell estiu també va marxar del club Yaya Touré, la solució va ser el fitxatxe del 'Jefecito' Mascherano. David Villa ' El Guaje' va canviar la terra de les flors valencianes per la terra de la senyera. Els diners del Senyor Florentino Pérez, nou president del Reial Madrid, volian fer altre cop un equip gran i senyorial, per aquest motiu es va contractar a un putxineli, un autèntic aclaparador de masses. Jose Mourinho era el nou ' Coach' blanc.

La temporada més difícil de 'L'època Guardiola', potser. Les crítiques, els insults, les acussacions falses, les xerrades infantils portuguesses, les faltes greus de respecte i de moral, la creació de la 'Central Lechera'( Marca i AS ho saben molt bé), les trampes futbolístiques, els enganys i un munt més de coses extra-futbolístiques van marcar la temporada 2010-2011 del Reial Madrid. El resultat pels blancs va ser una Copa del Rei. La lliga del futbol va ser del Barça, un cop més. El resultat pel Futbol Clu Barcelona va ser: Una lliga, una Copa d'Europa, una Pilota d'Or per Messi, aplaudiments, reverències, admiració, una 'maneta' i el món sencer als seus peus. Un mètode, un model de joc i de vida futbolística ideat per Josep Guardiola. Un home elegant, amb classe, humil, majestuós i molts més qualificatius que s'escapen. Un Barça que encara no ha tocat sostre ja que la nova temporada 2011-2012 comença amb una SuperCopa d'Espanya i una SuperCopa d'Europa sota el braç. Les vitrines es quedan petites. El 'Dream Team' de Cruyff queda lluny i el Barça de Guardiola sona amb més ressó. Nous homes( Thiago, Cesc i Alexis) i un mateix objectiu: Seguir fent Història.
Prengui'n lloc i gaudeixin de l'espectacle d'en Pep.

11 de setembre del 2011
Bernat Díez